1 de maig

Al 1886 començava una vaga de treballadors a Chicago que reclamaven jornades laborals de 8h. Avui tornem a sortir al carrer per denunciar les nostres condicions de vida, per reclamar drets laborals i socials, i per reivindicar-nos com a classe.

Sortim al carrer com a dones, juntament amb les nostres mares i àvies també insibibilitzades en les tasques domèstiques i de cures. Feines que suposen un treball de 24h 365 dies l’any sense reconeixement. I quan sortim al mercat laboral ho fem en pitjors condicions, sous inferiors als homes i posteriors pensions miserables, a més d’una doble jornada a l’esquena.

Sortim al carrer com a joves. Infravalorades per l’edat, ocupant els pitjors llocs de treball, vivint amb desconegut en habitatges precaris que amb prou feines podem pagar. Deixant-nos sense espais de socialització, creixent sota l’obligatorietat de consumir per desenvolupar les nostres relacions i aprenentatges: no poden estar en places per fer-ho al bar, als espais de festes, pagant la universitat i els cursos que haurem de fer per ser contractades…

Sortim al carrer com a treballadores, que si abans de la crisi ja érem explotades entre treballs infames que havíem de compaginar i hores no pagades que ens semblaven indignats, ara ho hem de suportar com a normalitat, entre discursos de flexibilitat i meritocràcia.

Per això, avui sortim al carrer per visibilitzar-nos com a subjecte explotat, com a persones sense res i amb la dignitat de reclamar una vida lliure i autònoma, una vida que valgui la pena viure!

1 de maig anticapitalista! 1 de maig totes al carrer!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s